Universitat Rovira i Virgili

earTesis - City-Port Interface A conflict on urban activities A case study: Barcelona-Tarragona

Divendres, 25 de novembre de 2016

Aula Magna de la Facultat d'Economía i Empresa

El procés natural d'expansió dels ports marítims a la ciutat, discutit per Bird i Hoyle (Bird 1963; Hoyle et al. 1988), ha arribat a un punt crític degut a la oposició pública respecte la irrupció d'activitats industrials en les àrees metropolitanes, a un marc normatiu restrictiu en favor de la conservació del medi ambient, a la falta se sòl no urbanitzat per ampliar les infraestructures portuàries, i els alts costos que suposa guanyar terreny al mar.

Aquest estudi explica el procés de conversió dels terrenys portuaris des d'un punt de vista administratiu, de mercat i impacte paisatgístic, amb l'objectiu de facilitar una visió general sobre les principals raons de canviar, o no, l’ús de terrenys portuaris en urbans. Tot i que d'entrada podríem entendre que la relació port-ciutat està en crisi, degut a la necessitat de sòl urbà, un estudi més profund mostra que les  ciutats i els ports, tenen molts objectius en comú que han de ressaltar la necessitat de cooperar per aconseguir resultats òptims. Es més, els canvis d'ús en zona portuària estan estretament lligats a una ampliació de terreny disponible de manera que les activitats marítim-industrials, principal objectiu de la autoritat portuària, estan garantides.

Tot i que els resultats dels casos analitzats son diferents, tots ells ajuden a mostrar quins paràmetres tenen un impacte major en la relació ciutat-port en les conversions d'ús portuàries. La investigació demostra que la envergadura de les ciutats respecte els ports, te una influència directa sobre la pressió que exerceixen sobre les autoritats portuàries i, per tant, la capacitat de fomentar una col·laboració més estreta.

Des d'un punt de vista administratiu, els municipis tenen un paper destacat a exercir ja que tenen el poder de vetar les construccions dintre dels dominis portuaris. Els procediments de planificació, coneguts per ser llargs i tediosos degut a la participació de múltiples cossos administratius involucrats, ajuden a millorar el diàleg interadministratiu ja que l'ús de la terra, ha de ser negociat quan els ports tenen suficients incentius per al desenvolupament. A més a més, en els caos analitzats, els gestors del port i les indústries associades, es veuen condicionats per normatives mediambientals que, en el nord d'Europa, són percebudes com a un obstacle seriós al desenvolupament.

Des del punt de vista del mercat, les autoritats portuàries defensen el seu paper com a garants de les activitats marítim industrials, ja que inclouen la concessió de subvencions a activitats portuàries, fomentant el més alt i millor ús del sòl en les zones del port obertes al públic en general. No obstant, l'estudi de mercat del sòl ciutat-port en les activitats urbanes, mostra diferències significants en els valors del sòl depenent de si es consideren dintre del port o en els límits urbans. A demés, tot i que el cost associat al desenvolupament portuari es presumeix elevat, aquest estudi troba diferències considerables entre la unitat de cost d'ampliacions portuàries i el mercat de preus del sòl i, entre el cost de l'oferta i la demanda del mateix. No obstant cal destacar que no existeixen bases de dades fiables sobre valors de sòl urbans i es difícil construir sèries comparables. Aquest estudi, mostra que hi ha una manca total de protocols interadministratius, resultants de la escassa investigació acadèmica i la falta de consciència sobre el paper clau que la investigació pot desenvolupar en la millora de les condicions socioeconòmiques de la comunitat.

Des d'una perspectiva espacial, el creixement urbà i la seva lluita pel sòl, tendeix a intensificar l'ús del mateix en la interfase ciutat-port. Incrementant densitats i la eficàcia dels recursos. En contrast, grans àrees al voltant dels ports resten buides o abandonades, el que posa dubtes sobre el suposat impacte positiu en les comunitats veïnes. El límit portuari però, remarca la dissolució gradual dels límits físics de la ciutat-port degut al tipus d'activitats que es desenvolupen en l'espai interior i exterior del port i la seva distància a les àrees urbanes. De la mateixa manera, els anàlisi de les ampliacions dels ports en els últims 30 anys suggereixen que, el creixement dels mateixos, mar endins o en la línia de costa, resulten de decisions polítiques no necessàriament basades en estudis de mercat rigorosos. No obstant, hi ha cert quòrum en que el període de la expansió portuària ha arribat al seu final degut a la poca necessitat de noves expansions. 

Tot i que alguns processos particulars són descrits en detall, el principal objectiu d'aquesta investigació, ha sigut la de donar un punt de vista multidisciplinari de la interfase ciutat-port, entesa com l'espai físic de connexió entre la ciutat i el port, que aporta més referències als beneficis indirectes associats, excloent aquells aspectes que son massa específics per a les qüestions de gestió. També es objectiu d'aquest investigació, motivar estudis en desenvolupaments urbans portuaris similars, les condicions administratives i de mercat i dels resultats espacials finals. Es recomana un anàlisi addicional dels tipus d'arrendaments i contractes dintre de les zones urbanes portuàries, ja que es podrien aprofitar els subsidis públics dedicats a usos marítim industrials, focalitzant-los per a que els usuaris gaudeixin del seu temps de lleure o realitzin activitats comercials.

Compartir

  • Twitter
  • Google+
  • Facebook
  • Linkedin

Pujar