Universitat Rovira i Virgili


NOVES METODOLOGIES DE PRESA DE DADES TOPOGRÀFIQUES D’EDIFICIS HISTÒRICS

Article: Grans deformacions en les esglésies Romàniques de la Vall d’Aran (XII-XIII)

Coll Pla, S.; Lluis i Ginovart, J.; Costa Jover, A.; Samper Sosa, A.; 2016, Large deformations in the Romanesque churches of Vall d’Aran (XII-XIII). Proceedings of 5th International Conference on Heritage and Sustainable Development. Volume 2. HERITAGE 2016. Pages 1249-1256. ISBN: 978-989-8734-15-0

Abstract

A la Vall d'Aran, situat a la cara nord del Pirineu espanyol, hi ha un gran nombre d'esglésies que es es van construir entre els segles XII i XIII, i han patit grans deformacions geomètriques. Són destacables els casos de Santa Maria d'Unha (XII) i Santa Maria d'Arties (XII-XIII), on les deformacions superen el 10% a partir de la seva forma original. Puig i Cadafalch (1908) va afirmar que aquestes esglésies de planta basilical es van construir inicialment amb cobertes estructures de fusta, però avui dia les esglésies més antigues de segle XII es cobreixen amb voltes de canó. Aquesta tipologia es va desenvolupar en estructures més grans, amb tres naus, cobertes per una volta de canó a la nau central i voltes de mig canó a les naus laterals. Aquestes són suportades per columnes circulars no monolítiques en el centre i per murs en el perímetre, ambdós elements d’obra de fàbrica de pedra.

S’han realitzat diverses campanyes topográfiques a Santa Maria d'Unha (XII) i Santa Maria d'Arties (XIIXIII) en els últims anys. Les mesures directes (2013-15) s’han combinat amb tècniques topogràfiques, fotogrametria digital (2013-14), i tècniques d'escàner làser terrestre (2014-15). Les dades obtingudes van revelar formes antifuniculars en les voltes de canó, causades pels grans desplaçaments de l'estructura. En aquest treball es presenta l'avaluació teòrica i caracterització d'aquestes deformacions, que, sorprenentment, no han provocat el col·lapse de les estructures.