Història de la construcció
La història de la construcció és una disciplina amb una llarga tradició, la qual és fonamental per entendre les edificacions històriques que han arribat fins als nostres dies. Aquestes han estat construïdes amb tècniques diferents a les actuals, i probablement l'arquitectura inicial haurà sofert diverses alteracions. A través de les dades provinents de fonts primàries, el context històric i l'anàlisi de la realitat construïda, es pot detallar el procés constructiu d'un edifici, identificant així les transformacions que ha sofert al llarg del temps, les tècniques constructives emprades o els elements auxiliars utilitzats en el procés
Geometria aplicada a la arquitectura històrica
La definició formal de l'arquitectura culta té uns fonaments geomètrics molt profunds. L'estudi dels tractats històrics permet aproximar el coneixement d'aquells que van dissenyar les formes de l'arquitectura en un moment concret, i identificar les corrents de pensament i de transmissió del coneixement.
Comprensió estructural d'edificis històrics
Els paràmetres amb els que entenem i analitzem les construccions històriques són diferents als utilitzats en les estructures actuals. La resistència, la rigidesa i l'estabilitat són els conceptes fonamentals que regeixen les estructures. La resistència i la rigidesa determinen les solucions amb formigó o acer, mentre que l'equilibri és el paràmetre fonamental a l'hora d'avaluar una construcció realitzada amb tècniques tradicionals. Es tracta d'un àmbit científic molt actiu, on l'anàlisi límit a partir de corbes de pressió o els Elements Finits (FEM) són algunes de les tècniques vigents per l'estudi d'estructures d'obra de fàbrica.
Noves metodologies de presa de dades topogràfiques d'edificis històrics
La generació de bases topogràfiques que recullin amb precisió la geometria de les formes arquitectòniques és fonamental en l'estudi d'edificis històrics. La irregularitat dels paraments i la complexitat dels espais implica un grau de dificultat molt elevat en comparació amb construccions modernes. Actualment disposem de tècniques òptiques de captura massiva de dades com la fotogrametria digital o l'escaneig làser, que permeten realitzar aixecaments tridimensionals dels objectes. La seva utilització en la representació del patrimoni s'ha estès notablement en els darrers anys, ja que ofereixen resultats difícilment assolibles amb tècniques tradicionals de mesura directa.